Indústries Narcla va néixer com un petit taller anomenat La Mecànica Moderna. Aquest taller va ser fundat per Miquel Portabella Pous al carrer Colón nº 12 de Salt.
La Mecànica Moderna va començar la seva activitat fent reparacions, tot i que més tard, ja en companyia d’altres socis, es va dedicar a la fosa de ferro, alumini i altres metalls, a més de realitzar construccions mecàniques de diversos gèneres.
L’any 1940, concretament en un document signat l’u de novembre, Miquel Portabella va admetre com a socis a Narcís Clarà Aliu (que treballava a la fàbrica Gassol), al seu cunyat Manel Pallàs Brugué i a Joan Vallosera Quintana.
Es conserva un document d’u de gener de 1942 on s’estableixen les condicions dels quatre socis. En aquest document s’establia que el taller s’anomenaria «Mecànica Moderna» de Miquel Portabella, i que aquest exerciria com a representant de l’empresa en assumptes directius i administratius. En contrapartida havia de donar comptes, mensualment, de la marxa del taller i presentar un balanç anual als altres socis. La maquinària era propietat dels quatre socis.
L’any 1952 hi va haver un important canvi a l’empresa. En una escriptura signada el dinou de juliol el taller va passar a anomenar-se Indústria Narcla S.L. (Societat Mercantil de Responsabilitat Limitada). En van formar part els següents socis: Miquel Portabella, Narcís Clarà, Manel Pallàs, Enrique Cat, Francesc Bover i Miquel Solé. Aquesta nova empresa manté el domicili social al c/ Colón, 12, però el que canvia substancialment, tal com es veu en els Estatuts o Pactes Socials és l’objecte de la societat, que passa a ser la construcció de motocicletes amb la marca «Narcla», així com els seus accessoris i recanvis, i la construcció i reparació d’altra maquinària i altres activitats relacionades amb la indústria mecànica.
En un contracte privat signat a Girona el nou d’agost de 1952 s’inclou dins la societat a Enrique Cat Miró, Miquel Solé i Vernet i Francesc Bover i Roura.
En un document de 1953 signa també Isidre Llorens, un empresari que tenia un negoci de pells, i alhora era el president del sindicat de la pell. Va entrar a Indústries Narcla com a soci capitalista, ja que l’empresa en aquest moment necessitava diners.
L’u de març de 1953 es va donar d’alta a Indústria la primera moto. El set de març del mateix mes tenim constància de la compravenda de la primera motocicleta Narcla. El comprador va ser Manel Pallàs Brugué, i va signar com a venedor Enric Cat. El preu de venda d’aquesta primera moto va ser de quatre mil cinc-centes pessetes.
El procés de fabricació d’aquestes primeres motos era totalment artesanal, totes les peces eren fetes a mà pels treballadors de l’empresa. La creació d’una moto anava des de la fosa de l’alumini, la realització de les peces, el muntatge de les motos, la pintura…
Amb el temps, però, això va anar canviant i es van anar encarregant peces a fora, a empreses especialitzades, peces com el manillar, les rodes, els fars, el seient… Al final de tot fins i tot la pintura es feia a fora, en un taller del carrer Figuerola de Girona. Encarregar aquests treballs a fora feia el treball més econòmic, ràpid i, en conseqüència, més competitiu en el mercat.
Així, Indústries Narcla S.L. va anar creixent i va arribar a tenir uns trenta treballadors, alguns dels quals van començar a treballar com a aprenents i a la llarga es van convertir en operaris especialitzats.
També hi treballaven cinc dones, la majoria a l’oficina, però n’hi havia dues que treballaven en el procés de fabricació de les motos: una d’elles col·locava els raids a les llantes, els centrava i compensava, i l’altra, amb l’ajuda d’una plantilla, feia els forats necessaris al càrter de la moto.
Majoritàriament, contractaven aprenents i els formaven ells mateixos i els especialitzaven a fer una feina concreta. Hi havia pocs operaris, només cinc o sis que ho sabessin fer tot, la majoria eren peons especialitzats: fundidors, torners, mecànics…
L’empresa facilitava la formació dels seus aprenents, que quan plegaven a les sis de la tarda havien d’anar a l’Ateneu de Girona, situat prop del cinema Modern, a aprendre dibuix lineal, molt necessari sobretot per als torners, ja que si havien de fer una peça nova abans l’havien de saber dibuixar amb precisió. Aquestes classes estaven subvencionades per la fàbrica Grober.
Amb els bons resultats de l’empresa fins i tot el taller es va fer petit i es van haver de traslladar a un nou local al carrer Pedret de Girona.
L’any 1956, la Delegació d’Indústria de la Província de Girona reconeix el vehicle «Motocicleta Narcla».
Amb el temps, però, les coses van anar canviant. En els llibres de comptes dels anys 1954-55 es comença a detectar un cert dèficit de l’empresa, dèficit que s’anirà accentuant en anys posteriors.
El vint-i-dos de març de 1960 es va celebrar l’acta de cessió i venda de quatre participacions del capital d’Indústries Narcla SL a Isidre Llorens i Margarita Llovera per un preu total de cent mil pessetes. Indústries Narcla S.L. va deixar de fabricar motos l’any 1964. El fet que deixessin de fabricar motocicletes es deu a diferents factors. D’una banda, la forta competència. Van aparèixer nombroses marques, Derbi, Montesa, Soriano… empreses amb molt de capital, amb les quals no es podia competir. L’altra causa molt important va ser la mort de Narcís Clarà, que no tan sols havia sigut el creador de la motocicleta sinó una persona de referència a l’empresa.
Un temps abans, a causa de la forta competència d’altres marques, la venda de motos havia començat a baixar. Per això es va començar a diversificar la producció i van passar a fabricar maquinària general, sobretot màquines eina.
Una de les màquines que més èxit va tenir, coincidint amb l’empenta que havia agafat la indústria tèxtil, va ser la fabricació d’una màquina de fer puntes, la Fortis, també invent de Narcís Clarà.
El model utilitzat per Clarà va sortir de la Grober. Van portar la màquina al taller un dia al vespre i Clarà es va tancar a desmuntar-la, peça per peça, numerar les peces, copiar-les i tornar a muntar la màquina. Es van fer dos models de la Fortis, la de seixanta-quatre pues i la de quaranta-vuit. Aquesta màquina es va vendre sobretot al Nord, i a Calella de Palafrugell (unes deu o dotze).
Tenim documentat, a partir d’un document 5 de vint-i-nou de gener de 1970, que en aquest moment Indústries Narcla es va transformar temporalment en una Cooperativa amb local al carrer Pedret nº 1 de Girona. El personal, així com el local i la maquinària de l’empresa, que eren propietat d’Isidre Llorens, van passar en aquest moment a formar part de la cooperativa. El President de la Junta Rectora de la Cooperativa era Joan Grasiot Tarrés, Pere Tarrés Capdevila era el Secretari de lal mateixa i Jaume Busquets Comalada el Tresorer.
Cap dels socis de la Cooperativa hi va poder aportar capital, ja que no els van concedir els crèdits demanats i, per tant, la cooperativa va ser inviable i es va haver de dissoldre poc temps després. El personal va quedar cessat, i es van haver de considerar despatxat sense obtenir cap compensació.
Contacte: [email protected]
© 2024 Motos Narcla | Política de privacitat i drets